Modals verbs

MODALS VERBS.
Modals Verbs.	Examples.	Uses.
Can.	I can speak five languages.	Ability (habilidad, capacidad )
	Can you help me?	Request ( peticion)
	We can work late tonight if you need us.	Possibility ( posibilidad)
Can't	Bill and Tom can't help you.	Possibility and request in negative
Could.	Joe could speak Spanish when he was young.	Possibility ( posibilidad) and request in past
May/might.	May I have a glass of water?	Request ( peticion)
	It might be better to finish this now, rather than wait until tomorrow.	Possibility ( posibilidad) in future
Would	Would you like some coffee?	To prefer and recomendation
Woulden't	I wouldn't do that if I were you	To prefer and recomendation in negative
Should	They should practice more if they want to win the championship.	Advise ( consejo)
Shouldn't	You shouldn't work so hard.	Advise in negative

Gallipoli

1.      Cerca la fitxa tècnica de la pel·lícula
Director: Peter Weir
Fecha de estreno: 28 de agosto de 1981
Fecha de estreno inicial: 1981
Fecha de lanzamiento en DVD: 29 de junio de 1999
Reparto: Mel Gibson, Mark Lee, Bill Kerr, Harold Hopkins, Más
Guión: David Williamson, Peter Weir
Música: Brian May
Fotografía: Russell Boyd
Montaje: William M. Anderson
Protagonistas: Mark Lee,Mel Gibson, Bill Kerr, Bill Hunter, Robert Grubb, Tim McKenzie, John Morris
2.Fes un petit resum de l’argument.

Aquesta historia va sobre dos amics que tenen la ilusio de anar a la guerra i després de varies adversitats el varem conseguir i al final un va morir.

3.Va obtenir algun premi aquesta pel·lícula? Quins?
Galardonada con el Premio AFI 1981: a la mejor fotografía, al mejor montaje, al mejor sonido, al mejor actor principal (Mel Gibson), al mejor actor secundario (Bill Hunter), al mejor director, a la mejor producción y al mejor guion adaptado; y con el PremioAustralian Cinematographers Society 1982: A la mejor fotografía (Russell Boyd).

4.Localitza en un mapa la batalla de Gallipoli.
                                       

5.Cerca la data de la batalla.

Galípoli va ser en 1915 durante la Primera Guerra Mundial.

6.Per què els australians lluiten del costat de l’Entente?

Perquè en aquell moment Australià era una colonia de Gran Bretanya. I els 
Australians eren d'origen Angles

7.Quin armament utilitzen els combatents?

Los Australianos bayoneta y los turcos tenían ametralladoras y fusiles

8.Quines paraules es repetia el corredor Archie com a consigna?

-Jack: ¿Qué son tus piernas?
-Archy: Muelles de acero.
-Jack: ¿Y qué van a hacer?
-Archy: Llevarme a toda velocidad.
-Jack: ¿A qué velocidad puedes correr?
-Archy: A la de un leopardo.
-Jack: ¿A qué velocidad vas a correr?
-Archy: A la de un leopardo.

-Jack: ¡Muy bien! Pues veamos si eres capaz de hacerlo.

9.Recerca, quants soldats van morir a Gallipoli?

Els britànics van tenir aproximadament un quart de milió de baixes (més de 50.000 morts) incloent australians i neozelandesos de les tropes ANZAC. Els francesos van patir prop de 50.000 baixes (5.000 morts). Per la seva banda l'Imperi Otomà va suportar 250.000 baixes (60.000 morts)

10.Redacta una opinió sobre aquest film.

La pel·licula a estat molt entretinguda per el paper que va tenir Peter preocupant-se per el seu amic i també quan va guañar la carrera i el altre concursant es va anar amb ell per tot el desert.

Drets Humans

1, Quan i perque es crea la declaració dels drets humans.

La Declaración Universal de los Derechos Humanos (DUDH) es un documento declarativo adoptado por la Asamblea General de las Naciones Unidas en su Resolución 217 A (III), el 10 de diciembre de 1948 en París; en ésta se recogen en sus 30 artículos los Derechos Humanos considerados básicos, a partir de la carta de San Francisco de 1945.

2, Definir el concepte de dret i la seva relació amb el deure.

El dret és un ordre jurídic que s'expressa normativament per regir una societat, i la relació que te amb el deure es que per a tenir drets en 
unasocietat es te que cumplir una serie de deures per a que tot funcioni.

3, Com es relacionen els drets humans en la democracia.

Doncs que els drets humans es generalment el que garantitza a una persona tenir una vida digna sigui qual sigui la seva situació legal o juridica del pais, l'ètnia, o qualsevol altre circumstància de l'individu en qüestió. I per a dirigir tot això el poble fa una democracia en la qual es posen en igualtat de condicions tots

4, Classificació historial dels drets:

1- Primera generació
Van ser el primer tipus a ser exigits i formulats pel poble durant la Revolució Francesa (en l'Assemblea Nacional) i uns anys abans en la Declaració d'Independència dels Estats Units d'Amèrica. Aquest primer grup el constitueixen els reclams que van motivar els principals moviments revolucionaris en diverses parts del món a la fi del segle XVIII. Com resultat d'aquestes lluites, aquestes exigències van ser consagrades com autèntics drets i difosos internacionalment, i varen ser plasmats en els articles 3 a 21 de la Declaració Universal dels Drets Humans. Alguns d'aquest són:

• Tota persona té drets i llibertats fonamentals sense distinció de raça, color, sexe, idioma, posició social o econòmica.
• Tot individu té dret a la vida, a la llibertat i a la seguretat jurídica.
• Els homes i les dones posseeixen els mateixos drets.
• Ningú no estarà sotmès a esclavitud o servitud.
• Ningú no serà sotmès a tortures ni a penes o tractes cruels, inhumans o degradants, ni se li podrà ocasionar dany físic, psíquic o moral.
• Ningú no pot ser molestat arbitràriament en la seva vida privada, familiar, domicili o correspondència, ni sofrir atacs a la seva honra o reputació.
• Tota persona té dret a circular lliurement i a triar la seva residència.
• Tota persona té dret a una nacionalitat.
• En cas de persecució política, tota persona té dret a buscar asil i a gaudir d'ell, en qualsevol país.
• Els homes i les dones tenen dret a casar-se i a decidir el nombre de fills que desitgen.
• Tot individu té dret a la llibertat de pensament i de religió.
• Tot individu té dret a la llibertat d'opinió i expressió d'idees.
• Tota persona té dret a la llibertat de reunió i d'associació pacífica.

2- Segona Generació.

La constitueixen els drets econòmics, socials i culturals, a causa dels quals, l'Estat de Dret passa a una etapa superior, és a dir, a un estat social de dret. D'aquí el sorgir del constitucionalisme social que enfronta l'exigència que els drets socials i econòmics, descrits en les normes constitucionals, siguin realment accessibles i gaudibles. Es demanda un Estat de Benestar que implementi accions, programes i estratègies, a fi d'assolir que les persones els gaudeixin de manera efectiva, i són:

• Tota persona té dret a la seguretat social i a obtenir la satisfacció dels drets econòmics, socials i culturals.
• Tota persona té dret al treball en condicions equitatives i satisfactòries.
• Tota persona té dret a formar sindicats per a la defensa dels seus interessos.
• Tota persona té dret a un nivell de vida adequat que li asseguri a ella i a la seva família la salut, alimentació, vestit, habitatge, assistència mèdica i els serveis socials necessaris.
• Tota persona té dret a la salut física i mental.
• Durant la maternitat i la infància tota persona té dret a cures i assistència especials.
• Tota persona té dret a l'educació en les seves diverses modalitats.
• L'educació primària i secundària és obligatòria i gratuïta.

3- Tercera Generació.
Aquest grup va ser promogut a partir de la dècada dels setanta per a incentivar el progrés social i elevar el nivell de vida de tots els pobles, en un marc de respecte i col·laboració mútua entre les distintes nacions de la comunitat internacional. Entre altres, destaquen els relacionats amb:

• L'autodeterminació.
• La independència econòmica i política.
• La identitat nacional i cultural.
• La pau.
• La coexistència pacífica.
• L'enteniment i confiança.
• La cooperació internacional i regional.
• La justícia internacional.
• L'ús dels avanços de les ciències i la tecnologia.
• La solució dels problemes alimentosos, demogràfics, educatius i ecològics.
• El medi ambient.
• El patrimoni comú de la humanitat.
• El desenvolupament que permeti una vida digna. 

4, Quins valors reivindiquen cadascuna d'aquestes generación?

5,Descriu algunes de les violacions de drets mes rellevants avui dia.

6, Quins països no son de l'ONU?

Los países que NO son miembros son estos:

1.- Sahara Occidental

2.-Anguila

3.-Bermuda

4.-Islas Caiman

5.-Islas Malvinas

6.-Islas Turcas y Caicos

7.-Islas Virgenes Británicas

8.-Islas Virgenes EUA

9.-Montserrat

10.-San Pedro y Miguelón

11.-Santa Helena

12.-Gibraltar

13.-Guam

14.-Nueva Caldonia

15.-Islas Pitcairn

16.-Samoa Americana

17.- Tokelau

7, Que es L'ONU i quina es la seva funció?  

 L'Organització de les Nacions Unides (ONU) és una organització internacional formada per 192 països independents. Aquests es reuneixen lliurement per treballar junts a favor de la pau i la seguretat dels pobles, així com per lluitar contra la pobresa i la injustícia al món.

En 1941, durant la Segona Guerra Mundial, els presidents dels Estats Units (Franklin D. Roosevelt) i de la Gran Bretanya (Winston Churchill) es van reunir per crear una organització que ajudés a mantenir la pau al món. El 1945, es va unir a aquests mandataris Joseph Stalin, llavors dirigent de l'antiga Unió Soviètica, avui anomenada Federació de Rússia

A aquests tres països es van unir altres i així, el 1945, va quedar establerta l'ONU gràcies a que 51 països - inclosa Polònia, el govern es trobava a l'exili - es van posar d'acord per signar la "Carta de les Nacions Unides

L'Organització de les Nacions Unides s'encarrega de cinc tasques bàsiques 

1.Arregle  pacífic de les diferències: davant de qualsevol signe de diferències o desacords entre dues nacions, el consell de seguretat pot actuar per iniciativa pròpia, o bé, per la petició de qualsevol Estat. Aquest consell pot optar per qualsevol d'aquestes dues accions: investigar sobre aquestes diferències o convidar els dos països a que solucionin els seus problemes. En definitiva, es tracta d'un òrgan que exerceix una funció d'arbitratge.

 2.Acción en cas d'amenaça contra la pau: el Consell de Seguretat pot actuar davant qualsevol situació d'amenaça, ruptura o agressió contra la pau. En aquests casos, recomanacions o adopta decisions per mantenir la pau i la seguretat internacional.

-Pot adoptar mesures provisionals sense que prejutgin el fons: per exemple, decidir la interrupció de les hostilitats o la retirada de les tropes (com a Palestina el 1948).

-Pot decidir unes mesures que no impliquin la utilització de la força armada.

-Emprendre tot tipus d'acció militar per mitjà de forces aèries, terrestres i navals dels seus membres, que es comprometen a posar a la seva disposició.

3.Acción econòmica i social: l'ONU afavoreix el progrés econòmic i social de tots els pobles mitjançant la cooperació internacional. Les comissions econòmiques regionals s'organitzen a escala continental la cooperació internacional mitjançant estudis, informes, reunions i preparació d'acords. La seva tasca es desenvolupa, principalment, als països subdesenvolupats.

4.Acción humanitària: l'Assemblea General va adoptar una Declaració Universal dels Drets Humans el 10 de desembre de 1948. El consell econòmic i social i les seves comissions, principalment de la comissió dels drets humans, s'estudien les condicions de la seva aplicació i preparen convencions particulars. S'han adoptat dos pactes, un relatiu als drets polítics i civils, i un altre als drets econòmics, socials i culturals.

5.Acción jurídica: l'ONU ha d'elaborar i codificar el dret internacional. La seva comissió s'encarrega de preparar els estudis de codificació que es discuteixen posteriorment en una sèrie de conferències internacional

8, Consideres necessàri un compromís polític i individual  amb els drets humans? Per què?

Si perque si no ens tratariem com animals i no podria haver convivencia entre les persones i ens explotarien uns als altres.

Listening

This week, we answer a question from a student in Odessa, Ukraine. Marushka wants to know about a program that lets foreign students work in the United States during their summer VACATIONS .
The program is called Summer Work/Travel. The State Department administers it for full-time  COLLAGE or university students who speak English well.
Students come on a J-one exchange visa. They can work for up to four MONTHS during their school break. They generally work in service jobs in stores, resorts, HOTELS, restaurants and amusement parks. But summer internships are also permitted.
"Summer" in this case means summer in the student's country. Those from south of the equator come to the United States during the northern WINTER .
Students cannot work as housekeepers in private HOMES  or be involved in patient care. And they are supposed to be paid the same as Americans.
Congress created this popular program under a nineteen sixty-one law, the Mutual Educational and Cultural Exchange Act. Last year, one hundred fifty thousand students came to the United States this way.
Students can do the Summer Work/Travel program MORE  than once.
Sally Lawrence heads the State Department office responsible for the program. She says students should begin to gather information a year before they want to TRAVEL.
More than fifty organizations are approved to act as sponsors. Sally Lawrence advises students to avoid unapproved groups offering SERVICES , and to research a few different sponsors.
Sponsors must confirm the English language ability of students and make sure they are currently in school. But sponsors do not all charge the same PRICE for their services.
Another difference: some sponsors arrange employment and housing for BEFORE students  they leave home. Others permit students to find their own jobs AFTER  they arrive.
Sally Lawrence says the first thing to do is to find the LIST  of sponsors on the Web page for J visa exchange programs.
The address is a little long, but here it is: exchanges.state.gov/education/jexchanges. Click on Designated Sponsor List, then choose Summer Work/Travel under Category Description. For more information about the program, go to the main page and click on Private Sector Programs

SALVADOR

1.    Cerca la fitxa tècnica de la pel·lícula
Título original: Salvador (Puig Antich)
Año: 2006
Duración: 134 min.
País: España
Director: Manuel Huerga
Guión: Lluís Arcarazo
Música: Lluís Llach
Fotografía: David Omedes
Reparto: Daniel Brühl, Tristán Ulloa, Leonardo Sbaraglia, Leonor Watling, Ingrid Rubio, Celso Bugallo, Mercedes Sampietro, Olalla Escribano, Carlota Olcina, Joel Joan, Bea Segura, Aida Folch, Biel Durán
Productora: MediaPro / Future Films
Género: Drama | Basado en hechos reales. Años 70

2.    Investiga sobre la vida del personatge Salvador Puig Antich.
Salvador Puig Antich fue un anarquista español, activo durante la década de 1960 y comienzos de la de 1970, que murió ejecutado por el régimen franquista tras ser juzgado y condenado a muerte.


3.    En quina data va succeir el processament i l’execució d’en Salvador Puig Antich? En quina data va morir Franco?
 L'execució va ser el 2 de març de 1974 i Franco va morir el  20 de noviembre de 1975.

4.    Descriu l’ambient social i polític en que es desenvolupa la pel·lícula.

Era un ambient politic totalitarI on els partits politics estaven prohibits es penalizaven les idees politiques els joves eran ejecutats. Els jovens tenien una varalla  clandestina en contra del regim. Havien manifestacions de jovens universitaris es veien obligats a furtar per financiarse i les jovenes catalanes es refugiaven en Tulus quan es sentien amenazats per el regimen franquista i recibian molt apoll d'Europa.

5.    Era el català una llengua prohibida? Descriu algunes escenes en les quals es manifesta això.

Si era una llengua prohibida. Quan recibe la visita de les seves germanes el funcionari les diu que tienen que parlar en Castella, quan parla amb el abogat no tenen intimitat i també el varen prohibir parlar en catalan i quan escriu la carta tambe la tenia que escriure en catala.


6.    Comenta aquestes paraules:
“Esta bomba también me ha matado a mí”
Que li va fer dany asi mateix de una forma psicologica.
A quina bomba es refereix? Quina relació tenia amb ell?
Es referia al atentat contra carrero Blanco i el va comprendre que aquest atentat exigeix venganza per part dels franquistes i va a ser vengat en per un membre de la oposicio al regimen. Que era un partit de la  oposició.


7.    Per què motius decideix fer-se militant del MIL? Què signifiquen aquestes sigles, MIL?
Per els episodis de Mario Frances i a Enrique Ruano el varen tirar desde un pis molt alt i de la rabia que tenia.
MIL: Moviment iberic de la liberació.


8.    Per què roben bancs? Són lladres? Té alguna finalitat llegar una reivindicació política quan fan els robatoris? Quina diferencia hi ha entre delictes comuns i delictes polítics?
Si pero el fan per una causa justificada i peruna forma politica. Si la finalitat que te es:
Son fonamentalment politics que es veuen obligats a robar per poder mantenir-se en la lluita clandestina. Si la te perque de aquesta manera manifestan que no roben per els sous si no per manifestar la seva lluita. Els delictes comuns son universals i es pot demanar una extradicions i el politics son delictes totalitaris o fonamentalistas.


9.    Explica com és la relació entre Salvador i el funcionari de la presó.
Al principi el funcionari el condenava perque el tratava com un criminal que matava a policies i després en la convivencia es va donar conta que era afectuoso amb la familia y amb el seu pare y també que era un home intelectualment preparat que li va ajudar a comprendre el problema de dislexia que tenia el seu fill. i en el moment de l'execució va cridar-les criminals i assassins als franquistas.

10. Elabora una opinió sobre la pel·lícula i descriu l’escena que més t’hagi impressionat.

Hem va impresionar la escena quan el executador asessina al jove sin ningun problema.